A l'Ombra de Puerto Rico

Puerto Rico ha estat, i continua sent, un dels jocs de simulació econòmica més populars de la història; dificilment entrarà al mainstream per a convertir-se en l'alternativa definitiva de Monopoly però no hi ha dubte que amb unes quantes dècades de vida més Puerto Rico acabarà sent considerat un dels grans clàssics. El que queda per veure és si ho farà entrant en una petita decadència que el col·loqui a l'estanteria dels gateway games juntament amb Colonos de Catan o Carcassonne.
Ara per ara Puerto Rico ocupa una posició privilegiada gràcies a unes mecàniques senzilles i l'absència pràcticament total del factor sort. Aquesta posició privilegiada, però, sovint projecta una llarga y opaca ombra sobre altres jocs que intenten fer-se lloc en el nínxol de la simulació econòmica.

Cuba és un d'aquests jocs nascuts sota l'evident inspiració de Puerto Rico i que sota l'ombra d'aquest passa desapercebut tot i l'espectacular bellesa dels seus components i una selecció de mecàniques molt intuïtives i que fomenten una gran competència entre els jugadors.

En aquest joc, a l'igual que Puerto Rico, cada jugador ha d'explotar una finca per produïr una sèrie de materies primeres i articles amb els quals comerciar i per a realitzar les accions necessàries cal seleccionar un rol. L'objectiu del joc no és altre que ser el jugador amb més punts al final dels sis torns en que consisteix la partida. Ara bé, les similituts amb Puerto Rico s'acaben aquí; les finques que cada jugador ha de treballar, per exemple, ja estàn ocupades per les plantacions i explotacions i si el jugador pretén construir algun dels múltiples edificis disponibles ho ha de fer damunt d'aquests (obviament perdent la producció en aquell terreny a canvi de rebre nous beneficis); els preus dels productes variaràn segon l'oferta i la demanda (en un sistema de mercat dinàmic similar a Wealth of Nations) , els vaixells que es poden carregar per a l'exportació atorguen una quantitat variable de punts segon quan temps fa que s'esperen al port i la selecció de rols és independent per a cada jugador.

Aquesta és potser la diferència més notable amb Puerto Rico, a Cuba hi ha disponibles cinc rols, els jugadors seleccionen en secret quin rol activaràn i duen a terme les accions segons l'ordre establert; a diferència de Puerto Rico és perfectament possible que dos jugadors activin el mateix rol a la vegada. Això es repeteix quatre cops cada torn de manera que cada jugador queda amb un rol sense activar... Ara bé la part més característica de Cuba, la política. Al final del torn hi ha una fase política en la que s'escull un nou governador, això es fa segons el valor en vots del rol que no ha activat; tenint en compte que cada rol té associat un valor diferent en vots pot ser crític haver de decidir quin rol activar i quin reservar per a la votació. Per descomptat la corrupció existeix i és possible comprar vots... El resultat final és que quedarà escollit un nou governador, aquest podrà posar en vigència dues noves lleis que canviaran les condicions en que es jugarà el proper torn. Les lleis, de fet, són molt senzilles però poden tenir un impacte important en el joc; per exemple, els impostos atorguen punts si es paguen, no hi ha cap penalització per no fer-ho excepte quedar enrere en la cursa per la victòria. La fase política insereix al joc una quantitat d'estratègies subtils que poden causar un gran impacte en la partida.

Cuba, a més, compta ja amb una expansió (El Presidente) que, sobretot, amplia la fase política i introdueix encara més rols dels quals prendre avantatge.
Una expansió que mereix un article a part però que un cop posat a taula dóna la sensació que el que ofereix pertanyia al joc  abans de ser publicat i que, per alguna raó, el joc final es va simplificar. Potser això no és així, pot ser és només la sensació que dóna una expansió que ben dissenyada que s'integra de forma molt natural al joc original. Amb tot, amb expansió o sense, és una llàstima que Cuba no hagi rebut el ressò que es mereix; tot i això es manté ferm dins l'afició, això si, sota l'ombra de Puerto Rico.

Novetats Devir

Devir va a fegir aquesta setmana dos nous títols al seu catàleg: Un Mundo Sin Fin i Gemblo.

El primer, Un Mundo Sin Fin, segueix l'estela de l'èxit del seu predecessor Los Pilares de la Tierra i de la ma dels mateixos autors adapta en forma de joc de taula l'argument de la novel·la homònima. Es tracta d'un joc independent, no pas d'una expansió per a Los Pilares de la Tierra, i per tant no es necessari disposar del joc anterior. Emprant diverses estratègies (comerciant al mercat, construït edificis o adquirint relíquies, per exemple) els jugadors competiran per aconseguir el màxim de punts a l'hora que tracten de superar els diversos esdeveniments que alteraran la vida de la població. 

La segona novetat, Gemblo, arriba per primer cop a Espanya tot i que va ser publicat l'any 2005. En la línia de Genial o Blokus, es tracta d'un joc abstracte en el que els jugadors tractaràn de posar totes les seves fitxes en un taulell hexagonal tractant d'ocupar el màxim espai possible. A part de ser un dels jocs abstractes del moment també s'està fent popular per la gran vistositat de les fitxes translúcides.

Novetats Edge

Edge Entertainment anuncia les novetats del mes, a aprtir del dia 5 ja estaràn disponibles en español tant Canción de Hielo y Fuego, el joc de rol i Expansión Pegasus per al joc de taula de Battlestar Galactica.

Canción de Hielo y Fuego és el joc de rol situat a l'univers de l'exitosa saga literària Juego de Tronos i promet un sistema novedós capaç de cobrir tots els elements de la saga com són les grans batalles i els duels entre caballers, sense deixar de banda les apassionants intrigues cortesanes característiques de les novel·les; amb tot emprant un senzill sistema de joc que fa ús únicament de d6. Els aficionats poden per fi submergir-se en el ric univers creat per George R. R. Martin i influenciar en el transcurs dels esdeveniments donat que Canción de Hielo y Fuego: El Juego de Rol permet als jugadors crear la seva pròpia casa nobiliaria i els personatges que la formet per participar en les lluites pel Tron de Ferro.

Battlestar Galactica: El Juego de Tablero va ser una de les grans sorpreses de l'any passat; el joc va assolir una gran èxit tant entre els seguidors de la sèrie de televisió com entre aquells que no la seguien en aconseguir simular amb perfecció la tensió i la intriga que es viu a bord de la Galactica; doncs ja està disponible en espanyol la primera expansió del joc. Seguint l'argument de la sèrie la nova expansió significa l'arribada de la Battlestar Pegasus; sumant al joc nous personatges i noves cartes a més de dos nous taulells de joc que permeten als jugadors explorar la nau Pegasus i la colònia de New Caprica. Si en el joc bàsic un dels jugadors complia en secret el paper de cylon i tractava de posar traves a les accions dels humans, amb la novac expansió el cylon disposa d'uns objectius propis, més enllà de destruir els humans, per tractar de guanyar la partida. En definitiva una nova oportunitat d'experimentar totes les emocions de la sèrie.

Twilight Struggle (o How I Stop Worrying And Loved The Game)

Tens, emocionant a cada torn, replet de dilemes i decisions, totes elles crucials per tirar endavant la partida... Aquests són alguns dels comentaris que es senten quan es parla dels millors jocs. Sempre he sostingut que el que fa que un joc sigui bo és la quantitat de les decisions que ha de prendre el jugador i sobretot la qualitat d’aquestes, és a dir, que cada decisió compti de cara a la victòria. Són, jocs que fan pessigolles a l’estómac només de pensar en els reptes que pot plantejar cada simple torn. D’entre els meus favorits m’agrada destacar-ne tres amb aquesta característica, Napoleon’s Triumph, Warriors of God, els quals ja en parlaré més endavant, i Twilight Struggle, l’objecte d’aquest article.

Twilight Struggle (GMT Games) dóna l’oportunitat a dos jugadors a recrear els fets de la guerra freda. Al llarg de deu torns dividits en tres èpoques, els jugadors faran servir una gran varietat de cartes (unes cent vint, totes diferents) per intentar expandir la seva influència al món. Aquí apareix el primer dilema, el jugador ha de fer servir la puntuació de la carta per a augmentar la seva influència o realitzar operacions militars, però cada carta té, a la vegada, un esdeveniment històric associat. En primer lloc el jugador ha d’escollir entre fer servir els punts de la carta o activar l’esdeveniment però si l’esdeveniment està associat a la facció enemiga aquest s’activa automàticament quan el jugador empra la carta pels punts... Sembla complicat? No ho és tant després d’un parell de torns i sobre aquesta senzilla mecànica es construeix un dels jocs més ben valorats actualment.

Twilight Struggle fa una excel·lent feina en fer sentir els jugadors les tensions de la guerra freda, tant amb els aconteixements que apareixen a les cartes com en les diverses mecàniques del joc: només es pot expandir la influència a països adjacents a d’altres que ja en tinguin (simulant l’efecte dominó característic de la guerra freda), anar per davant l’adversari en la cursa espaial sempre atorgarà avantatges i les accions militars poden degradar el nivell DEFCON acostant el món a la guerra nuclear (de fet, el jugador que forci el nivell DEFCON a 0 serà responsable de causar la guerra nuclear i perdrà la partida). De forma normal el joc es decideix per punts al final dels deu torns o al primer que aconsegueixi vint punts; es tracta d’un estil de puntuació de “suma zero”, és a dir, els punts que un jugador guanya es resten dels que l’oponent té de manera que es juga a una mena d’estira i arronsa molt apropiat amb la lluita pel poder que simula el joc. 

Tal com deia al principi, Twilight Struggle és un joc replet de decisions crítiques; dels pocs que aconsegueixen, a més, transmetre la tensió del conflicte que simula; essent força respectuós amb els aconteixements històrics és possible fer girar el rumb de la història i veure els estats units dominant el sud-est asiàtic, Cuba expandint la presència socialista per tota l’Amèrica llatina. En definitiva un joc extremadament additiu que després de dues hores de joc (les mecàniques, un cop apreses són força àgils) et deixa amb ganes de tornar a començar i intentar una estratègia diferent i sempre, sempre, amb una sensació excel·lent d’haver passat una bona estona tot i haver perdut el joc. Donat que tot depèn de les decisions del jugador la derrota sempre té més sabor de demèrit d’aquest que no pas excel·lència de l’oponent, és a més un d’aquells casos en que un jugador novell prou atent pot vèncer un jugador experimentat.

Jocs com Twilight Struggle no abunden; seguint el tòpic és un joc fàcil d’aprendre i difícil de dominar; l’alta estima que els aficionats mostren per Twilight Struggle no és fruit de la casualitat.

Wings of War, petit review.

El passat Dissabte vàrem realitzar diverses demostracions a la botiga, entre les que va destacar la fantàstica batalla aèria de la tarda amb Wings of War.

Per als que no coneguin aquest joc, es tracta d'una simulació dels combats aeris a la primera guerra mundial. A la caixa hi trobareu diverses baralles de cartes, un parell de regles, d

iversos taulells i un grapat de fitxes de cartró que ens serviran per representar les diverses condicions de la batalla.

En primer lloc podeu diferenciar les cartes en tres grups: les cartes dels avions pròpiament on hi figuren, a banda de la il·lustració de l'avió (unes il·lustracions magnífiques, cal dir, i força precises en l'aspecte històric), les característiques necessàries per al joc; el segon grup de cartes, el més important potser, el formen les diverses baralles de cartes de maniobres. aquestes baralles són una col·lecció de de fletxes rectes i corbes, de divers angle i longitud, que representen les capacitats de velocitat i maniobra dels diversos avions. Finalment el tercer grup de cartes el formen les cartes que determinen els danys que rebrà un avió en ser atacat.

El joc en realitat és força senzill, cada jugador controlarà un avió (o diversos) i intentarà abatre als adversaris maniobrant millor que ells. Per començar només cal una superfície plana de qualsevol tamany (80x80cm és un mínim recomanable i assequible) sobre la que es col·loquen les cartes dels avions participants en les seves posicions inicials, habitualment cadascun a un extrem de la taula. El joc fa servir una mecànica de torn simultani per simular la velocitat i imprevisibilitat dels combats aeris i, de fet, és aquesta mecànica la que fa que el joc sigui tan apassionant; al principi del torn els jugadors escullen, d'entre les cartes de la baralla de maniobra corresponent a l'avió que controlen, tres cartes de maniobra i les col·loquen davant seu boca terrosa en l'ordre en que les efectuaran.

Un cop tots els jugadors han escollit les seves maniobres tots revelen la seva primera carta, la col·loquen davant de la carta del seu avió i el mouen a l'extrem de la fletxa de la carta de maniobra que han jugat.

Tot seguit es fa servir la regla per comprovar si algun avió té a tir algun objectiu. Aquesta regla està dividida en dues meitats, si l'objectiu és a "mitja regla" de distància, la meitat curta, aquest reb dues cartes de dany si es troba dins de la segona meitat, la meitat més allunyada de l'atacant, rebrà una sola carta de dany; les cartes de dany mostren uns números, la suma dels quals en cas de superar la resistència de l'avió objectiu resulta en la destrucció d'aquest.

A grosso modo aquestes son les regles mínimes per jugar a Wi

ngs of War, com es pot observar cal escollir les maniobres amb cura, sabent "llegir" els moviments del nostre enemic i tractar d'avançar-nos'en donat que hem d'escollir tres maniobres cada torn; el resultat final és una excel·lent simulació que aconsegueix transmetre moltes sensacions similars a la imprevisibilitat d'un combat real.

El joc compta actualment amb tres caixes, cadascun amb avions diferents i diverses baralles de maniobra i de danys, a banda de que cadascun sigui jugable de manera independent dels altres, alhora es poden combinar per fer les batalles més variades. Tanmateix es poden trobar actualment miniatures oficials del joc per fer l'experiència més visual. Aquestes miniatures es poden trobar en primer lloc en la caixa "Deluxe

Set", que de fet és la reedició de la caixa bàsica a la que s'hi han afegit quatre miniatures dels avions més característics, i en segon lloc es poden adquirir de forma independent, en aquest cas la miniatura va acompanyada de la seva pròpia baralla de maniobres.

A la demostració, tot i jugar amb el reglament bàsic de la primera caixa (Famous Aces), vàrem fer servir les miniatures. El combat va enfrontar dos Sopwith Camel contra dos Fokker DR1. Els Fokker varen aconseguir abatre ràpidament un desafortunat Camel (en treure la única carta d'explosió del motor en la baralla de danys), tot i endur-se la victòria final als Fokker als va costar força abatre l'altre Camel que va estar a punt de causar un parell de disgustos als seus adversaris gràcies a varies maniobres temeràries. El resultat va ser una batalla trepidant, molt divertida, i apassionant tant per als participants com per als espectadors.

Dissabte 5 de Desembre, Meeting Formula D

Es va celebrar el passat dissabte (5 de Desembre) el primer Meeting de Formula D. La participació en les dues convocatòries va ser prou bona com per gaudir de dues curses trepidants i només a la cursa de la tarda vàrem haber de lamentar l'eliminació d'un cotxe, això si, a les últimes corbes de l'última volta mentre es lluitava per a la primera posició.

Mentre que la primera cursa va ser prou neta sense pràcticament impactes entre els cotxes a la segona es va formar desde el primer torn un grup molt compacte on els fregaments i els avançaments van ser constants.

El joc va causar una impressió possitiva entre els participants si bé alguns van posar de manifest els petits defectes que té (no es pot ser perfecte); a Arcadia ja estem plantejant la possibilitat d'iniciar un campionat.

Events i activitats

Una de les coses que volem dur a terme a l'Arcadia i que de fet ha motivat posar en marxa aquest projecte, donat que no sol ser massa habitual en les botigues especialitzades, és apropar els jocs i l'afició al públic en general i, per descomptat, permetre als aficionats a apropar-se a alguns jocs que no coneixen o aquells dels que n'han sentit a parlar i que els agradaria provar.

Això intentarem dur-ho a terme amb Demos i Meetings, que potser n'hauriem de dir Demostracions i Trobades, però francament sento una gran tendència a la transversalitat i la internacionalització... Però aquest no és el lloc apropiat per a parlar d'aquestes coses.

Aixì doncs en ambdós casos tindrem un joc desplegat a la taula de la botiga llest per gaudir-ne. La diferència enter una Demo i un Meeting és que la Demo serà més informal i es durà a terme en qualsevol moment que un visitant ho demani, el Meeting és una trobada d'aficionats o de gent interessada en el joc i consistirà en fer una partida complerta, per la qual cosa en els Meetings les places seràn sempre limitades tot i que s'anima a tothom a fer de públic.