Wings of War, petit review.

El passat Dissabte vàrem realitzar diverses demostracions a la botiga, entre les que va destacar la fantàstica batalla aèria de la tarda amb Wings of War.

Per als que no coneguin aquest joc, es tracta d'una simulació dels combats aeris a la primera guerra mundial. A la caixa hi trobareu diverses baralles de cartes, un parell de regles, d

iversos taulells i un grapat de fitxes de cartró que ens serviran per representar les diverses condicions de la batalla.

En primer lloc podeu diferenciar les cartes en tres grups: les cartes dels avions pròpiament on hi figuren, a banda de la il·lustració de l'avió (unes il·lustracions magnífiques, cal dir, i força precises en l'aspecte històric), les característiques necessàries per al joc; el segon grup de cartes, el més important potser, el formen les diverses baralles de cartes de maniobres. aquestes baralles són una col·lecció de de fletxes rectes i corbes, de divers angle i longitud, que representen les capacitats de velocitat i maniobra dels diversos avions. Finalment el tercer grup de cartes el formen les cartes que determinen els danys que rebrà un avió en ser atacat.

El joc en realitat és força senzill, cada jugador controlarà un avió (o diversos) i intentarà abatre als adversaris maniobrant millor que ells. Per començar només cal una superfície plana de qualsevol tamany (80x80cm és un mínim recomanable i assequible) sobre la que es col·loquen les cartes dels avions participants en les seves posicions inicials, habitualment cadascun a un extrem de la taula. El joc fa servir una mecànica de torn simultani per simular la velocitat i imprevisibilitat dels combats aeris i, de fet, és aquesta mecànica la que fa que el joc sigui tan apassionant; al principi del torn els jugadors escullen, d'entre les cartes de la baralla de maniobra corresponent a l'avió que controlen, tres cartes de maniobra i les col·loquen davant seu boca terrosa en l'ordre en que les efectuaran.

Un cop tots els jugadors han escollit les seves maniobres tots revelen la seva primera carta, la col·loquen davant de la carta del seu avió i el mouen a l'extrem de la fletxa de la carta de maniobra que han jugat.

Tot seguit es fa servir la regla per comprovar si algun avió té a tir algun objectiu. Aquesta regla està dividida en dues meitats, si l'objectiu és a "mitja regla" de distància, la meitat curta, aquest reb dues cartes de dany si es troba dins de la segona meitat, la meitat més allunyada de l'atacant, rebrà una sola carta de dany; les cartes de dany mostren uns números, la suma dels quals en cas de superar la resistència de l'avió objectiu resulta en la destrucció d'aquest.

A grosso modo aquestes son les regles mínimes per jugar a Wi

ngs of War, com es pot observar cal escollir les maniobres amb cura, sabent "llegir" els moviments del nostre enemic i tractar d'avançar-nos'en donat que hem d'escollir tres maniobres cada torn; el resultat final és una excel·lent simulació que aconsegueix transmetre moltes sensacions similars a la imprevisibilitat d'un combat real.

El joc compta actualment amb tres caixes, cadascun amb avions diferents i diverses baralles de maniobra i de danys, a banda de que cadascun sigui jugable de manera independent dels altres, alhora es poden combinar per fer les batalles més variades. Tanmateix es poden trobar actualment miniatures oficials del joc per fer l'experiència més visual. Aquestes miniatures es poden trobar en primer lloc en la caixa "Deluxe

Set", que de fet és la reedició de la caixa bàsica a la que s'hi han afegit quatre miniatures dels avions més característics, i en segon lloc es poden adquirir de forma independent, en aquest cas la miniatura va acompanyada de la seva pròpia baralla de maniobres.

A la demostració, tot i jugar amb el reglament bàsic de la primera caixa (Famous Aces), vàrem fer servir les miniatures. El combat va enfrontar dos Sopwith Camel contra dos Fokker DR1. Els Fokker varen aconseguir abatre ràpidament un desafortunat Camel (en treure la única carta d'explosió del motor en la baralla de danys), tot i endur-se la victòria final als Fokker als va costar força abatre l'altre Camel que va estar a punt de causar un parell de disgustos als seus adversaris gràcies a varies maniobres temeràries. El resultat va ser una batalla trepidant, molt divertida, i apassionant tant per als participants com per als espectadors.

Dissabte 5 de Desembre, Meeting Formula D

Es va celebrar el passat dissabte (5 de Desembre) el primer Meeting de Formula D. La participació en les dues convocatòries va ser prou bona com per gaudir de dues curses trepidants i només a la cursa de la tarda vàrem haber de lamentar l'eliminació d'un cotxe, això si, a les últimes corbes de l'última volta mentre es lluitava per a la primera posició.

Mentre que la primera cursa va ser prou neta sense pràcticament impactes entre els cotxes a la segona es va formar desde el primer torn un grup molt compacte on els fregaments i els avançaments van ser constants.

El joc va causar una impressió possitiva entre els participants si bé alguns van posar de manifest els petits defectes que té (no es pot ser perfecte); a Arcadia ja estem plantejant la possibilitat d'iniciar un campionat.

Events i activitats

Una de les coses que volem dur a terme a l'Arcadia i que de fet ha motivat posar en marxa aquest projecte, donat que no sol ser massa habitual en les botigues especialitzades, és apropar els jocs i l'afició al públic en general i, per descomptat, permetre als aficionats a apropar-se a alguns jocs que no coneixen o aquells dels que n'han sentit a parlar i que els agradaria provar.

Això intentarem dur-ho a terme amb Demos i Meetings, que potser n'hauriem de dir Demostracions i Trobades, però francament sento una gran tendència a la transversalitat i la internacionalització... Però aquest no és el lloc apropiat per a parlar d'aquestes coses.

Aixì doncs en ambdós casos tindrem un joc desplegat a la taula de la botiga llest per gaudir-ne. La diferència enter una Demo i un Meeting és que la Demo serà més informal i es durà a terme en qualsevol moment que un visitant ho demani, el Meeting és una trobada d'aficionats o de gent interessada en el joc i consistirà en fer una partida complerta, per la qual cosa en els Meetings les places seràn sempre limitades tot i que s'anima a tothom a fer de públic.

S'obren les portes!!

Les persianes ja són amunt... Bé, de fet ja fa uns dies que la botiga està en marxa i poc a poquet l'anem donant a conèixer.

En primer lloc vull agrair als que varen col·laborar en fer realitat aquest projecte i als que han hagut d'aguantar amb paciència els nervis i tensions que tot això ha comportat.

Val a dir que posar en marxa un projecte com aquest és un procés llar i difícil i és de domini públic que els inicis de qualsevol negoci, i encara més en el cas d'un comerç, no solen ser mai fàcils ; però confiem en que mantenint-nos fidels a la nostra filosofia puguem mantenir viu aquest petit somni.

Això em fa pensar en una cosa... Un dels amics que aquests dies s'ha acostat al local m'ha exclamat "Per fi un friki que fa realitat el seu somni!" i es que, potser, tenir una botiga de jocs, una botiga friki, és el somni secret que tots els aficionats duem a l'ADN; però no deixa de ser una feina i com a tal requereix esforç i sacrifici i la nostra intenció és traduïr la nostra passió per els jocs en passió per la feina i en aliment per a l'esforç.

L’Arcàdia mítica és un lloc plàcid, poètic i pacífic, una utopia que podem tastar quan ens trobem en grup, amb els amics o la família, a gust gaudint de la companyia, del diàleg i de l’oci.

Aquest gaudir és, no pas la raó de ser, sinó el motor que impulsa aquest projecte; en l’esforç de tirar-lo endavant ha estat sempre una gran motivació el pensament que, en el fons, el que vull oferir és benestar i una mica de temps de qualitat amb aquells que tenim a prop.

Durant l’elaboració d’aquest projecte he visitat i conegut una multitud d’establiments, de venedors i de polítiques comercials; d’algunes n’he après, unes poques m’han causat enveja, però les moltes m’han mostrat un camí que no vull seguir, i es farà una gran esforç per no caure en els paranys que duen moltes petites botigues com aquesta al fracàs. És un mal endogàmic, crear una botiga especialitzada només amb els aficionats en el pensament o, potser, amb l’estretor de mires d’un amant dels jocs. Jo en sóc d’amant dels jocs, però en l’elaboració d’aquest projecte he pogut descobrir que més que jugar-los (i m’agrada molt jugar) m’agrada ensenyar-los, parlar-ne, veure com en juguen altres i quines són les seves reaccions.

Una dita irlandesa diu que un amic és un estrany al que encara no has conegut; em permetria la llicència de parafrasejar-la per dir que un amic és un estrany amb el que encara no has jugat.