S'obren les portes!!

Les persianes ja són amunt... Bé, de fet ja fa uns dies que la botiga està en marxa i poc a poquet l'anem donant a conèixer.

En primer lloc vull agrair als que varen col·laborar en fer realitat aquest projecte i als que han hagut d'aguantar amb paciència els nervis i tensions que tot això ha comportat.

Val a dir que posar en marxa un projecte com aquest és un procés llar i difícil i és de domini públic que els inicis de qualsevol negoci, i encara més en el cas d'un comerç, no solen ser mai fàcils ; però confiem en que mantenint-nos fidels a la nostra filosofia puguem mantenir viu aquest petit somni.

Això em fa pensar en una cosa... Un dels amics que aquests dies s'ha acostat al local m'ha exclamat "Per fi un friki que fa realitat el seu somni!" i es que, potser, tenir una botiga de jocs, una botiga friki, és el somni secret que tots els aficionats duem a l'ADN; però no deixa de ser una feina i com a tal requereix esforç i sacrifici i la nostra intenció és traduïr la nostra passió per els jocs en passió per la feina i en aliment per a l'esforç.

L’Arcàdia mítica és un lloc plàcid, poètic i pacífic, una utopia que podem tastar quan ens trobem en grup, amb els amics o la família, a gust gaudint de la companyia, del diàleg i de l’oci.

Aquest gaudir és, no pas la raó de ser, sinó el motor que impulsa aquest projecte; en l’esforç de tirar-lo endavant ha estat sempre una gran motivació el pensament que, en el fons, el que vull oferir és benestar i una mica de temps de qualitat amb aquells que tenim a prop.

Durant l’elaboració d’aquest projecte he visitat i conegut una multitud d’establiments, de venedors i de polítiques comercials; d’algunes n’he après, unes poques m’han causat enveja, però les moltes m’han mostrat un camí que no vull seguir, i es farà una gran esforç per no caure en els paranys que duen moltes petites botigues com aquesta al fracàs. És un mal endogàmic, crear una botiga especialitzada només amb els aficionats en el pensament o, potser, amb l’estretor de mires d’un amant dels jocs. Jo en sóc d’amant dels jocs, però en l’elaboració d’aquest projecte he pogut descobrir que més que jugar-los (i m’agrada molt jugar) m’agrada ensenyar-los, parlar-ne, veure com en juguen altres i quines són les seves reaccions.

Una dita irlandesa diu que un amic és un estrany al que encara no has conegut; em permetria la llicència de parafrasejar-la per dir que un amic és un estrany amb el que encara no has jugat.